Ara fa uns 2.000 anys...
Quan els romans arriben a casa nostra, el simbolisme sagrat de l'indret encara era viu: una roca única en un entorn especial, fixada en l’imaginari més profund dels habitants de la zona.
Les creences dels romans
De tots és sabut que el poble romà era força religiós. Tenien déus als rius, a les muntanyes, als boscos... Tot enriquit gràcies a les influències dels grecs i del seu panteó. No és estrany que un romà (o potser un iber romanitzat?) seguís la tradició dels seus avantpassats o volgués deixar constància del seu pas pel Cogul, mostrant el seu respecte a l’espiritualitat que s’hi respirava.
La llengua de l’Imperi romà: el llatí
Podríem imaginar-nos l’escena. Un romà (potser un soldat?, un comerciant respectable?, un iber que ha adoptat la cultura romana?) ha sentit a parlar del santuari. Qui sap si els habitants de la regió li han comentat que la roca té poders especials... Potser vol tenir fills? Recordem que alguns autors consideren les pintures com la representació d’un culte prehistòric destinat a la fertilitat. El nostre romà agafa la sivella del seu cinturó i, amb la punta esmolada, tot respectant les antigues inscripcions ibèriques, que potser fins i tot entén, escriu el seu nom: «Secundio», i hi afegeix «ha fet un vot».
L’escena ens resulta familiar... Aquest acte és ben igual que el que es fa quan s’encén una espelma a la capella d’una església: aleshores també es fa un vot.
Grecs i romans varen tenir una gran influència sobre els pobles ibers. La relació entre Empúries, la primera ciutat grega i posteriorment també romana, i Ullastret, un gran poblat iber, en són testimoni
Temple romà de Vic. En un principi, la religió romana va girar entorn a la idea de “numen” o força divina. Els déus no tenien forma física i els temples no eren necessaris, sovint s’escollien entorns naturals com a santuaris. Després, algunes divinitats van prendre forma humana i es van erigir immenses construccions en honor seu.
La temàtica iconogràfica relativa a la fertilitat, ja sigui masculina o femenina, continua sent molt important al món Romà. Els amulets fàl·lics en són una bona mostra.