Ara fa entre 7.000 i 4.000 anys...

El Neolític va representar una verdadera revolució tecnològica i social. Els aliments bàsics ja no s’havien d’anar a caçar o a buscar al bosc: la seva producció era controlada, els animals es criaven a prop dels habitatges... I, d’aquests, se n’aprofitaven la carn, la llet, la llana, la pell... La cacera va quedar com una activitat marginal. Els cereals asseguraven els hidrats de carboni, i la fabricació de ceràmica va comportar una nova manera de conservar i transformar els aliments.

Un territori i dues tradicions

Què se’n va fer dels caçadors i els recol·lectors? Segurament van conviure un cert temps amb els agricultors i els ramaders, ja que l’entorn oferia aliment per a tothom... Encara no hi vivia massa gent, a casa nostra!
A poc a poc, però, els pobles caçadors van abandonar el seu sistema de vida i van adoptar l’agricultura i la ramaderia. L’art rupestre figuratiu va continuar un bon temps entre nosaltres, però cavalcat amb les representacions esquemàtiques del Neolític. Foren anys de convulsió, de transformació i de grans canvis.

Qui va fer les pintures del Cogul?

Tot plegat és difícil de respondre. Encara no s’han fet recerques precises que ens ajudin a determinar l’edat de les pintures. Per tant, els investigadors tenen opinions, i no certeses. Sense dades objectives i sense anàlisis de datació, tan sols podem fer conjectures. De tota manera, sembla que després de cent anys de recerca i la intervenció de grans especialistes, podem dir que fou en aquest moment de canvi social, d’arribada de noves tecnologies i de barreja de tradicions, on cal situar la major part de les pintures, si més no, les més conegudes: dones al voltant d’un home, cèrvids, cabres, braus i porcs senglars..., tots en un cert moviment, la viva expressió dels temps prehistòrics.