Fa uns 7.000 anys

Una de les troballes més característiques del Neolític fou l’aparició per primera vegada de la ceràmica. Significa la transformació d’una material, el fang, en un altre mitjançant l’ús controlat del foc. En aquest nou material la decoració expressa també els seus sentiments i les seves creences.

La pintura rupestre es transforma...

L’art d’aquesta època és innovador, malgrat que recorda algunes modalitats de l’antic Epipaleolític... Noves figures esquemàtiques omplen els abrics del Llevant, sobretot a la zona d’Alacant. No són petites escenes amb animals perseguits per caçadors, sinó figures grans, de fins a un metre de llargada, pintades de color vermell fosc, marró o negre i fetes amb algun instrument o pinzell de traç ample.

Un univers de figures humanes amb els braços alçats vers el cel, com si fessin una oració, formes que semblen serps, meandres, ziga-zagues, punts i barres... Hem passat de la figura realista a l’esquema i l’abstracció de les imatges: una evolució que ens recorda els darrers cent anys del nostre art.

Parets i pedres ja no són l’únic suport. La ceràmica, quan és tova, a «punt de cuir», com diuen els ceramistes, és ideal per fer-hi decoracions. En algunes coves s’han descobert les anomenades ceràmiques cardials, decorades amb un element ben característic: una petxina en forma de cor (cardium vol dir «cor» en llatí).