Ara fa entre 2.600 i 2.000 anys...
Què hi anaven a fer, a la Roca dels Moros, els ibers de la regió del Cogul? Què significava per a ells aquest espai rocós? Qui va gravar les frases i les paraules? Encara ningú no ho sap del cert!.
Els llocs sagrats dels ibers
La situació d’inscripcions ibèriques en indrets especials, allò que podríem anomenar santuaris rupestres, no ens és desconeguda. La roca dels Moros no és un cas únic. En trobem a Castelló, a l’abric del mas del Cingle i a la cova de Culla; també a València, a l’abric del Brugal; a Albacete, i fins i tot a la zona de Càceres.
El primer alfabet de la Península: l’ibèric
Les inscripcions ibèriques són abundants a la Roca dels Moros. Ocupen uns 140 centímetres de paret i estan distribuïdes en dues línies paral·leles. Les lletres tenen una mida molt similar a la que tindrien actualment en una pissarra d’escola, uns 10 centímetres d’alçada, cosa que ens indica que es llegien a una certa distancia.
A més, l’estat actual de la recerca sobre aquestes inscripcions presenta diferències en les transcripcions. Els primers investigadors les van obviar, però posteriorment es van documentar, si bé no totes. L’estudi fet ara fa més de vint anys, el darrer i més complet, n’afegeix moltes més i corregeix alguns caràcters documentats anteriorment.
Situació dels principals jaciments amb inscripcions d'època ibèrica i romana de Catalunya.
El millor exemple a Catalunya de santuari ibèric amb temples construïts és al Puig de Sant Andreu (Ullastret), on hi trobem un templet que va proporcionar figuretes de la deessa grega Dèmeter.
Santuari ibèric d’Ares del Maestrat (Castelló)