Agricultors i ramaders

Van aparèixer les primeres cultures de pagesos i pastors... Fou la fi dels caçadors recol·lectors de l’Epipaleolític. Aleshores, homes i dones, potser descendents dels caçadors o grups forans, talaven els boscos, conreaven els camps i tenien ramats. Aquesta va ser una manera de viure innovadora que durà força temps; de fet, fins que els nostres avantpassats van descobrir l’ús dels metalls. Durant aquest període que anomenem Neolític (i en les etapes posteriors, fins a l’edat del bronze), la Roca dels Moros va ampliar el seu mural... Les antigues tradicions de l’Epipaleolític pervivien i les noves pintures, d’estil figuratiu i més recentment esquemàtiques, es van barrejar amb les precedents.

Una nova manera de viure que ve de molt lluny

Aquest nou món agrícola i ramader té els seus orígens en les grans planúries del Pròxim Orient, on en aquells moments hi havia un clima càlid i on l’estepa era regada pels rius Tigris i Eufrates. Fou aquí on va prosperar el conreu del blat i de la civada, així com la cria de cabres i d’ovelles. Entre els seus estris van aparèixer instruments que eren desconeguts fins aleshores —com la falç, per segar els cereals, i els morters de pedra, per moldre el gra—, així com els primers dipòsits o magatzems, excavats al sòl, per guardar i protegir les llavors.

L’expansió de la ramaderia i l’agricultura

Aquest nou sistema de vida trigà més de mil anys a arribar a les costes de la Mediterrània. Els avantpassats caçadors i recol·lectors, acostumats a tenir abundància d’aliments en els boscos, presentaven una certa resistència a les innovacions tecnològiques del Neolític. Era, però, un fet irremeiable... Finalment s’imposà aquesta manera de viure, de pensar i d’expressar valors i sentiments que va deixar una empremta entre les composicions pictòriques de la Roca dels Moros, visibles encara als nostres ulls.