La Roca dels Moros del Cogul és un conjunt d’art rupestre únic a Catalunya. Pertany a una tradició denominada “Art Llevantí” que es remunta a l’Epipaleolític i al Neolític, és a dir ara fa entre uns 10.000 i uns 4.000 anys. Un art que integra composicions i escenes molt narratives formades per petites figures pintades i de vegades gravades.
Els seus protagonistes són bàsicament arquers i fauna salvatge. Són escenes de caràcter social, ritual i de cacera. Les representacions femenines de la roca indiquen que tot sembla girar al voltant d’un espai sagrat, destinat al culte a la fecunditat.
Les pintures, gravats i inscripcions rupestres ocupen la part central dreta de la paret de la roca. Actualment estan situades a uns 3,50 m del terra i delimiten un espai d’uns 2,25 m de llargada per 1,80 m d’alçada.
El mural agrupa 48 figures, entre elles 11 indeterminades donat el seu precari estat de conservació.
Les pintures estan formades per un mínim de 8 composicions entrellaçades simbòlicament, realitzades en diferents etapes: la caçadora-recol·lectora —amb imatges, mes o menys, naturalistes o figuratives (art llevantí)—, i l’agrícola-ramadera —amb motius esquemàtics i abstractes (art esquemàtic)—. Els seus protagonistes són figures humanes i animals. El mural inclou més de 250 signes gravats d’època ibèrica i romana, així con alguns animals incisos de diverses èpoques.
En general les escenes es poden dividir en: grups d’animals, agrupaments de figures humanes (cerimònies i ritus, on participen les representacions humanes i alguns dels animals), i figures relacionades amb la cacera. La paleta del pintor combina les gammes del vermell i el negre que es combina amb diversos perfils gravats.
Les dades cronològiques que presentem son aproximades ja que manca un projecte d’ investigació en aquest sentit.