
1908. Ceferí Rocafort, que recopilava dades sobre la geografia de Lleida, va rebre de mossèn Ramon Huguet, rector del poble del Cogul, la informació sobre l’existència d’una roca amb pintures. En companyia de Juli Soler visità l’indret i en publicà algunes notícies a La Veu de Catalunya (9 i 10 d’abril de 1908) i al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1908).

1908. Segons Henri Breuil, a la Roca dels Moros hi ha plasmada, a part d’una dansa fàl·lica —que ha fet famós el conjunt rupestre—, la cacera d’un bisó i altres animals paleolítics. Aquesta opinió fou reforçada per la troballa d’instruments de pedra del mateix període, recollits per mossèn Huguet als voltants de l'abric (ara fa 12.000 anys).

1908. Segons Lluís Marià Vidal, la fauna representada a la Roca dels Moros del Cogul no és paleolítica, els dibuixos de Breuil són aventurats i, a més, les restes arqueològiques, d’aspecte paleolític, no pertanyen a l’abric. S’inclinà per un origen Neolític (ara fa 7.000-5.500 anys).

1915-1925. Hugo Obermaier considerà que les pintures del Cogul s’inscrivien en el seu esquema del Paleolític peninsular.
1921. Pere Bosch Gimpera també s’inclinà per un origen paleolític. Conjuntament amb Josep Colomines, dirigí la realització d’una rèplica de la Roca dels Moros, a càrrec de F. Font.
1912 i 1915. Altres estudiosos del tema, com Bégouen i Joan Cabré (aquest últim a la foto), dubtaren de l’origen paleolític del mural. Bégouen el considerava neolític. Joan Cabré indicà que les pintures del Cogul tenien una significació màgica, que va sobreviure fins a l’època romana.
1921. Josep Colomines realitzà un nou calc i estudià el context arqueòlogic del Cogul, que considerava neolític.

1924. E. Hernández Pacheco plantejà, per primera vegada, una etapa mesolítica —o epipaleolítica— per a l’origen de les figures llevantines.
1946 i 1947. Martínez Santa Olalla i R. Vaufrey es decantaren per un origen del Neolític antic o inicial.

1952. Martín Almagro (part superior de la foto, amb Henri Breuil) presentà una nova còpia del mural realitzada per Benítez Mellado i apuntà la idea d’una cultura llevantina mesolítica (ara fa 10.000 anys) que perdurà, mentre altres pobles desenvolupaven la cultura neolítica. Recolçà la interpretació de la dansa destinada al culte fàl·lic.
Antonio Beltrán i Eduard Ripoll, seguiren aquestes teories.
1966. Francisco Jordà proposà que les escenes del Cogul tenen el seu precedent en el Pròxim Orient, concretament en el mar Egeu, i que les composicions amb dones i braus són clares tauromàquies d’influència de l’illa de Creta (ara fa uns 4.000 - 3.500 anys).
1970. Javier Fortea analitzà els materials arqueològics del Cogul i assenyalà que alguns pertanyien a l’«Epipaleolític geomètric». Segons Fortea, l’origen de les pintures llevantines s’ha de situar entre aquesta etapa i la neolítica (ara fa 7.000-4.500 anys).

1976-1977. Ramon Viñas (foto superior) amb el fotògraf Xavier Guirado obtingué noves dades sobre el procés d’execució de les figures. Segons Viñas, l’origen es podria situar al voltant de la fi del Paleolític (figures pintades i gravades), i el seu desenvolupament ocupa l'Epipaleolític i sobreviu el procès de neolitització (ara fa entre 10.000/9.000 i 4.000 anys).

1985. El Servei d’Arqueologia, encarrega a Ramon Viñas, Anna Alonso (dreta, a la foto) i Elisa Sarrià, la documentació amb un nou calc del mural, iniciant-se el projecte “Corpus de Pintures Rupestres”. Es localitzen detalls i figures, no registrades en estudis precedents.
2007. Anna Alonso i Alexandre Grimal consideren que 34 figures de la Roca dels Moros del Cogul, corresponen a l’Epipaleolític (fa 10.000-6.500 anys), i només 5 pertanyen a l’art esquemàtic neolític (ara fa 6.500-3.200 anys).

2007. Ramon Viñas, de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), realitza una rèplica de les pintures i gravats de la Roca del Moros pel nou Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.